Sectors industrials

AL FRESC I AL SEC. Ambdós procediments consisteixen en l'aplicació directa de la pintura sobre un fons previ de calç.

A LA CASEÏNA. Consisteix en barrejar l’hidròxid de calci amb caseïna donant un compost dur de caseïna i calci de gran resistència als agents atmosfèrics.

BLANC SETINAT. S'obté tractant sulfat d'alumini, lliure de ferro i finament mòlt, amb lletada de calç calenta.

BLANC DE TITANI. Tractant la ilmenita amb carbó i hidròxid de calci s'obté ferro i, de les escòries d'aquest procediment, un diòxid de titani en un estat de puresa molt elevat.

VERNISSOS. La calç hidratada s'empra generalment en vernissos oli-resinosos actuant com a neutralitzador de l'àcid a la resina i clarificant i endurint el vernís.

Utilitza l'òxid de calç com accelerant per augmentar la rapidesa de vulcanització i, alhora, elimina l'excés d'humitat del cautxú.

Dintre dels forns per a fondre el vidre, la utilització de calç en lloc de calcària accelera la fusió d'aquest, millorant la lluentor i el color del producte acabat. Contribueix així en l'estalvi de combustible utilitzat mentre millora la qualitat i la producció del vidre produït.

Aquesta indústria és una de les majors consumidores d’òxid de calci. La calç absorbeix el CO₂ del carbonat de sodi per a regenerar la sosa, reactiu costós i difícil de manejar en el medi ambient.

En aquesta indústria la calç troba altres usos secundaris com agent de blanqueig i en el tractament d'aigües residuals.

És una de les aplicacions més antigues. Els banys de lletada de calç, en els quals estan les pells en trànsit, permeten dominar l'extracció de pèls i l’inflament d'aquestes abans de l'adobat. El pèl es fon en una destrucció de la capa mucosa, amb la qual cosa es desfà la connexió entre la epidermis i la hipodermis, de manera que, després, pot separar-se fàcilment la epidermis juntament amb els pèls amb una eina.

Aquest gas utilitzat en la soldadura necessita la producció de carbur de calci. Aquesta matèria s'elabora posant en contacte la calç i el carbó de coc de petroli a alta temperatura en forns especials.

Aquest sector industrial demana grans quantitats de calç viva en forma de terròs amb una qualitat constant, alta reactivitat i baixos continguts en sofre, fòsfor i CO₂ residual.

La calç intervé en la fase de fusió als alts forns i com agent d’afinament dels acers en l'eliminació d'impureses per les seves propietats de dessulfuració, de desfosforació així com fraguant i fluïdificant de les escòries, retenint les impureses típiques com són la sílice, el fòsfor, el sofre i, en menor escala, el carboni i el manganès.

Quan s’estiren els filferros, la calç actua com a lubrificant, igual que quan es fonen motlles de material fos facilitant el desmotllament.

L'escorificació, la dessulfuració, la desfosforació i els refractaris i la seva protecció són missions encomanades a la calç.

En els processo de flotació s’utilitza la calç per separar les impureses de les diferents sals metàl·liques, així com per regular el pH de les aigües utilitzades al llarg del procés de fabricació.

Com a fundent s’utilitza en la fundició del coure, el plom i el zinc.

També s’utilitza en les produccions de magnesi i en la producció d’alumini com escorificant.

Es requereixen hidròxids càlcics micronitzats i d'alt contingut en Ca (OH)₂ lliure.

La calç s'utilitza per a la recuperació de metalls com: coure, alúmina, magnesi, cinc, plom, or, plata, urani, etc...

Cadascun dels procediments d'extracció d'aquests metalls utilitza la calç per a separar les impureses floculades i les sals metàl·liques per tècnica de flotació.

En la regeneració del mercuri s'utilitza la calç per a eliminar el sofre, utilitzant-se així mateix en la recuperació d'or i plata per controlar el pH.

PRODUCCIÓ DE SUCRE. Es consumeixen grans quantitats de calç viva amb baixos continguts en sílice i magnesi amb la finalitat de precipitar les impureses minerals o orgàniques que es troben barrejades amb la sacarosa. La calç s’utilitza en la fabricació del sucre de remolatxa i de canya.

CERVESERIA. . S'associa la calç en la fase de preparació de l'aigua de constitució per absorció del CO₂ sobrant.

OSTREÏCULTURA. La calç contribueix en el sanejament dels suports de les ostres naixents i facilita el calci en el seu desenvolupament.

PISCICULTURA. Per a la recalcificació dels llacs, estanys i rius, la calç porta el calci necessari pel manteniment de la cadena alimentària mentre equilibra el mitjà natural.

ALIMENTACIÓ. S'addiciona directament la calç en les pastes constitutives dels “tacos” mexicans per a equilibrar l'acidesa dels condiments molt picants.

PRODUCTES DE CURES DENTALS. La calç s'utilitza en forma apagada per les seves propietats desinfectants i la seva aportació en calci.

MEDICINES. En nombrosos medicaments, el carbonat de calci precipitat derivat de la calç (fàcilment assimilable per l'organisme) s'associa a les molècules actives.

LA INDÚSTRIA COSMÈTICA incorpora la calç en els productes depilatoris en els que s'utilitza per les seves propietats bàsiques.

FABRICACIÓ DE GELATINES. La gelatina es fabrica a partir d’ossos de bou, vaca i porc, nets de carn, greix, assecats i trossejats. Primer s’aplica àcid clorhídric per separar els elements minerals dels orgànics. Posteriorment, als elements orgànics s’aplica una lletada de calç durant 30-60 dies amb la finalitat d’obtenir el col·lagen per hidròlisi.