L’òxid càlcic que fabriquem compta amb un elevat índex de reactivitat, ideal per determinats processos industrials, pel procés de cocció al qual se sotmet. Això el diferencia dels altres productes del mercat.
En els formigons asfàltics i materials bituminosos, la substitució dels elements de farciment o càrrega (filler) per calç adequadament dosificada millora la resistència a l'aigua del ferm, disminueix l'envelliment i la fissura. L'afinitat de la calç amb els betums i els agregats reforça els enllaços a l'interior de l'estructura. El resultat és una capa asfàltica homogènia, compacta, duradora i sense problemes d'esquerdes.
Un sòl argilenc inestable tractat amb calç modifica les seves propietats físiques i es transforma en una placa estable i duradora. La calç modifica profundament les característiques físiques del sòl, disminueix el límit líquid i l'índex de plasticitat. Augmenta el límit plàstic, el CBR i la resistència a la compressió. El seu alt índex de receptivitat putzolànica permet transformar els components inerts, aglomera les partícules fines d'argila i transforma un sòl altament plàstic en un altre de molt estable. L'intercanvi iònic (Ca++ / Na + H+) i la formació de silicats (3CaO. SIO2 ; 2CaO. SiO2) són les reaccions fonamentals.
La hidratació de la calç juga també un paper important:
CaO + H2O –>Ca(OH)2 + 278 Kcal/Kg CaO.
Els sòls humits s'assequen a l'afegir calç i això augmenta el seu límit elàstic.
Les capes sub-base i base estabilitzades amb calç constitueixen una barrera resistent a l'aigua tant superficial com capil·lar. Els sòls són resistents a les glaçades i es redueixen els retards de construcció per les pluges.
Un alt valor de la superfície específica i un percentatge de CaO útil superior al 90% són fonamentals pel seu bon comportament al costat de granulometries ben classificades.
S’obtenen amb un 10% de calç viva i un 90% d’arena rica en silici. Es mollegen per premsat de la calç amb la sorra i l’aigua. L’enduriment es produeix amb vapor d’aigua a pressió en autoclaus i finalment es refreden a l’aire produint-se la seva carbonatació.
En els maons silici-calcaris l’ús de la calç activa la reacció putzolànica amb la sorra silícia i l’argila produint-se maons d’alt comportament mecànic i tèrmic.
Els morters de calç són duradors, suporten els canvis climàtics i tenen una alta capacitat de retenció d'aigua.
La calç és un material particularment indicat per a les fases d'acabat i decoració dels morters, els arrebossats preparats a punt per ser utilitzats (arrebossats), els emblanquinats i la realització de suports de frescos.
El seu color, plasticitat, adherència, treballabilitat, la superfície polida que permet assolir, donen relleu a les façanes i les parets.
La recarbonatació a l'aire permet que la paret respiri per a evacuar la humitat sempre inevitable.
La calç, en general, és el principal ingredient d'un morter i és el material cimentant més antic que es coneix.
